dilluns, 28 de febrer del 2011

'Bulletstorm' Anàlisis

Si fa uns dies ens centràvem en l'anàlisi de 'Killzone 3', avui toca cedir el pas a un altre dels FPS que més soroll han generat durant els últims mesos. l'èpica i sagnant aventura de Epic: 'Bulletstorm'. Un títol que des del seu anunci va ser coronat com el 'Burnout' dels FPS, i que amb el temps ha demostrat que aquesta etiqueta li ve com anell al dit.

Tal com comprovareu en el següent anàlisi, 'Bulletstorm' ofereix una experiència tan innovadora com divertida que, sense suposar una revolució, enganxa com pocs. Si t'agrada l'acció desenfadada i l'esperit macarra pur i dur, sembla que acabem de trobar a la teva maleïda mitja taronja. Ella està a punt per a tu, ara només queda comprovar si tu estàs preparat per a ella.




Oblideu-vos dels contes de fades. això de veure com es reinventa el gènere de la nit al dia és una cosa que de moment només sembla estar a l'abast d'uns pocs, i ni tan sols en aquests casos estem segurs al 100% que no sigui una mera casualitat. L'originalitat de 'Bulletstorm' rau precisament en saber inspirar-se en altres títols fins al punt d'unir conceptes per crear un estil propi.

Pasiller fins a la sacietat, i orgullós d'això, 'Bulletstorm' ens proposa anar del punt A al B aniquilant tot el que es creuí en la trajectòria de les nostres bales. Entrar a una zona, matar a tot bitxo vivent i passar a la següent. Un procés amanit, per allò d'anar canviant d'aires, amb les clàssiques incursions de batalles en moviment o control d'elements externs. En aquest cas un Godzilla Robot gegant amb làser en els ulls controlat per remot pot ser un magnífic exemple.

Res de nou sota el sol si no fos perquè, com a 'Vanquish', aquí l'important no és matar, és fer-ho amb estil. Per a això aquests nivells pasillers estan especialment estudiats per oferir mil i una formes d'aniquilar als nostres enemics. Plantes carnívores a les quals alimentar, bigues en què empalats, barrils explosius, espores verinoses, abismes ...



Les possibilitats de combat són infinites, però totes naixeran de tres simples accions: puntada, fuet i armes de foc. Les dues primeres ens serviran tant per allunyar com per apropar enemics i objectes. En ambdós casos s'alentirà l'objectiu per poder pensar i calcular amb precisió el nostre proper moviment.

D'altra banda, les armes de foc van des del més bàsic, rifles, pistoles i escopetes, fins creacions més truculentes com un arpó king size o un llançador de cadenes amb explosius. A més, cadascuna d'elles compta amb la possibilitat de realitzar atacs especials. Serveixi d'exemple les bales explosives del franctirador, que podrem controlar fins a aconseguir l'objectiu per a després utilitzar a aquest de paquet bomba i detonar al costat dels seus companys.

El conjunt està molt bé però el que realment importa aquí és l'esperit vell, les puntuacions. Cada acció i arma compta amb una nodrida llista d'atacs a manera d'èxits que ens recompensarà amb una bona quantitat de punts cada vegada que les completem. Perquè no és el mateix gastar un carregador de cop sobre el pit del nostre enemic que rebentar els baixos d'un tret i després patejar el cap. Us recordeu de 'MadWorld'? Doncs canvieu el gènere pel de FPS i posar-li gràfics que semblin d'aquesta generació.



I aquí entra un d'aquests temes que podrien haver-se passat per alt sense problemes a causa del plantejament que proposa el joc. Què bonic és Stygia, l'escenari en què se situa l'acció. El Unreal Engine 3 torna a fer de les seves amb algunes textures que no carreguen quan haurien, però no obstant això tot això queda compensat per unes estampes amb capvespres banyats en colors pastís que ja voldria la ciutat de Miami de fa quaranta anys.

El colofó final ho envaeix un guió transformat en simfonia de improperis que sembla haver molestat a mitja indústria, però que no fa sinó riure's de si mateix una vegada i una altra, demostrant una vegada més que aquí, ni la història (millor del que esperada) ni la moral importen quan l'objectiu és plasmar el major desfasament visual possible.

La campanya principal us durarà unes 8 hores, després d'això us queda rejugabilitat per completar alguns dels èxits que us hagin quedat sense completar o la seva manera multi-jugador: l'horda Locust típica de Epic en la qual tu i tres amics més us poseu fins a les celles de patejar culs.



No obstant això el diamant embrutar de 'Bulletstorm' aconsegueix la seva major grau de brillantor amb la manera Flashback, un compendi de diversos trams del joc reduïts en escenaris d'uns 5 minuts en els que haurem de donar curs al nostre salvatgisme per aconseguir augmentar la nostra puntuació i , per tant, la nostra posició en els concorreguts rànquings en línia.

Què li falta per ser un títol millor del que ja és? Doncs que no s'oblidin del cooperatiu, ja sigui a pantalla partida o en línia, per a la campanya principal i que el multi-jugador hagués donat una mica més de si en un deahtmatch que hauria fet honor al nom de la desenvolupadora. A veure si per la següent lliurament aconsegueixen depurar aquestes fallades. Malgrat tot 'Bulletstorm' és un imprescindible d'aquesta generació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Que hi penses tú?