Dead Space 2

Torna a Dead Space i aquesta vegada més terrorífic que mai, però sento dir que a les persones que no han jugat mai a la primera part i no saben de que va tindran que jugar-la per les següents tres raons:

1. Passaràs la millor experiència terrorífica de la teva vida.
2. La segona part és una continuació directa de la primera part.
3. I és una experiència única.

Si durant aquests anys hem tingut a PS3 un joc capaç de mantenir viu el llegat dels Survival Horror un cop posat Silent Hill en mans americanes, havent-se convertit Resident Evil en una saga més centrada en l'acció i sense rastre de moment de Project Zero o Obscure, aquest ha estat sens dubte Dead Space. La seva aposta pel terror més claustrofòbic i el gore més explícit va saber captivar fa un parell d'anys a tot aquell que va tenir els arrestos necessaris per a aventurar-se en les múltiples estades del USG Ishimura.




Ara per fi tenim entre les mans Dead Space 2, continuació directa del primer joc i en la qual tornarem a encarnar el paper d'un Isaac Clarke altament traumatitzat pels esdeveniments viscuts i la pèrdua de la seva novia però més expert en el vici aquest de liquidar necromorfes. Perquè sí, aquesta és la premissa principal de Dead Space 2, enfundar de nou el vestit espacial i liquidar a tot alienígena que es posi al davant. La vida segueix igual per Isaac, com pots veure, però si estàs pensant que ens enfrontem a més del mateix llavors és convenient que segueixis llegint.

Visceral Games ha sabut fer evolucionar la seva obra convertint-lo en un títol més complet, més complex, més espectacular però sense abandonar el seu senyes bàsiques d'identitat entre les que, com ja sabeu, es troba el peculiar sistema de mutilació de membres necromórfics, els trencaclosques, els ensurts en abundància i els sorolls més grinyolants i inquietants que és capaç de gravar la raça humana. Dead Space 2 és, per començar i sobretot, molt més expressiu visualment i més cinematogràfic que la primera part, i de passada ja que estem, també molt més terrorífic. Això és una cosa que veuràs des del primer minut, ja que si el Dead Space original començava amb Isaac i el seu equip arribant totalment equipats a la nau espacial, en aquesta ocasió vam començar escapant gairebé "en cuirs armamentístics" i amb una camisa de força d'un departament metge envaït per necromorfes a "The Sprawl" el gran nucli urbà-espacial en què es desenvolupa l'aventura. Així se'ns dóna de passada una sana mostra d'intencions: Dead Space 2 és intens de principi a fi i, certament, en tot el que hem jugat, pocs moments de relaxació hem viscut. Si no és per l'augment de esgarrifoses escenes de presenciar en les quals els glòbuls vermells fan tot un paperot, és per l'acumulació d'enemics ansiosos d'especejament, però en qualsevol cas, tot i haver jugat amb la primera part, la veritat és que aquí es passa més por que a la sala d'espera d'un odontòleg.

I és que en efecte la por del primer Dead Space s'ha bifurcat adoptant ara més formes i abastant més branques. Per exemple, hi haurà moments del joc en el que l'ús de la llanterna, estranyes aparicions o siluetes caminant a la llunyania et recordaran a F.E.A.R., i l'ambientació d'algunes fases et farà recordar el terror japonès més psicològic. A això a més s'uneix la presència itinerant d'una estranya figura femenina que apareix en certs moments per inquietar i aterrir de manera conjunta. Però no tot és por ja que també hi ha moments de pura acció, com un convuls trajecte en monorail d'apoteòsic final, que contribueixen a fer de Dead Space 2 una experiència molt més variada i amb major diversitat de situacions que en el primer lliurament.

Aquesta varietat, és clar, també afecta positivament a la jugabilitat, i és que aquí hi haurà moltes més coses a fer a part de matar necromorfes. Hi ha moments que et obligaran a mostrar el teu enginy i altres que exigiran de la teva concentració i els teus reflexos. No comptarem molt, però durant aquest trajecte en monorail de què parlàvem hi haurà temps fins i tot per a un mini-jocs d'avions amb Isaac en el seu vessant flotant com a protagonista. I naturalment tot el que vam veure fa dos anys segueix aquí: els poders telequinétics i la seva utilització a l'hora de resoldre trencaclosques, el magistral ús de la gravetat o les armes i millores del personatge. Això últim, per descomptat, fonamental per causar estralls en un divertíssim manera online en el qual equips d'humans i necromorfes s'enfronten entre si a cara de gos. I com estaràs imaginant, res d'estandarditzar els bàndols: aquí els paisans d'Isaac utilitzen l'arsenal habitual i els alienígenes mutants seus poders i la seva brutalitat en el cos a cos. I no temes, que sí, efectivament pots acabar amb els teus adversaris vomitant sobre. Com veus, tot són bones notícies en Dead Space 2.

Aquí us deixo com sempre un video del joc: